Entrades del Bloc   |  Aforismes de saviesa bancària: Quan el negoci s’enfonsa, apuja els preus.

Aforismes de saviesa bancària: Quan el negoci s’enfonsa, apuja els preus.

També ho podríem titular, “Màrqueting Desesperat – Com esprémer als teus clients en temps de crisi”.

Hi ha un pensament que’m fa trontollar, amb els milions de beneficis que han generat els bancs i ex-caixes d’estalvis, els milionaris salaris que cobren els seus dirigents, els centenars (o milers) d’assessors de màrqueting que disposen, amb les desenes de milers de treballadors qualificadíssims (llicenciats universitaris) de què disposen i l’única solució per sortir de la seva crisi és: “pugem els preus i les comissions”.

És una llàstima que aquest geni del cinema surrealista Luis Buñuel, no hagi pogut viure en aquests dies.
Podria haver creat una obra mestra, una gran pel·lícula amb semblants disbarats bancaris.

M’imagino com la plantejaria. Buscaria una analogia o una metàfora, per reflectir la realitat explicant una història semblant. Encara que suposo que ell seria extremadament subtil i enginyós, en canvi, a mi em ve al cap el típic guió de Hollywood …

Escenari: Barri de classe mitjana, amb carrers bulliciosos, comerços, empreses i oficines.
Situació històrica: Una època en recessió, molt atur, els preus i els impostos pugen sense parar. Moltes empreses tanquen i les que sobreviuen, lluiten i malviuen dia a dia sense saber que passarà demà, us recorda alguna època en concret?

Trama central de la pel · lícula: Un banda de gàngsters està reunida, estan molt preocupats perquè un dels seus serveis principals, ja no factura com abans (la crisi també els afecta) ja que cada vegada hi ha menys empreses a què brindar “protecció”.
Perquè a totes elles, les “protegeixen” d’altres bandes (més dolentes) de que no els robin o extorsionin i puguin treballar cada dia “tranquils i feliços”.

Resolució de la trama: Gràcies a que la banda porta operant molts anys, té ramificacions per tot el país i també a l’estranger, s’han professionalitzat i actualitzat constantment.
Ara tenen uns quants assessors i advocats rellevants. Ells els diuen que la situació es pot arreglar ràpidament si s’aplica la fórmula següent:
Resultats del 1907 (abans de la crisi): Serveis de protecció a empresaris, 1000 empreses x 1000 $ mensuals = $ 1.000.000 al mes de recaptació.
Previsió de resultats per al 1912 (any en curs): Serveis de protecció a empresaris 700 x 1.428,58 $ = $ 1.000.006,00

A la Banda estan encantats, la mateixa facturació i amb menys clients. Un gran treball d’enginyeria financera! Però llavors el Padrí home de gran experiència, té un gran dubte …. Què passarà si la crisi continua i es tanquen més empreses?
Per sort els seus assessors, que també són uns grans experts en Màrqueting i vendes, tenen la solució màgica: Al barri no només hi ha empreses, també hi ha persones que cada dia van a treballar i a comprar.
Elles circulen pel carrer i podrien ser robades per despietades bandes estrangeres. Així que la nostra gran contribució com a veïns seus serà protegir per un mòdic preu mensual … vegem tenim al barri uns 15.000 habitants x 30 $ al mes = 450.00,00 $ mensuals de nous serveis.

Escena final: Tots aplaudeixen d’en peus, contents i feliços, es tiren floretes els uns als altres, es donen premis i reconeixements, es reparteixen noves zones per a “protegir”. La vida és bella … per a ells.
FI!?
Per res del món us suggeriria de substituir en aquest guió, la “Banda” per la “Banca”.
És clar, no és el mateix extorsionar i fer xantatge a persones violentament.

Ara bé després de llegir el gran article de Michela Romani a Expansion.com, em pregunto, en qui “s’inspiren” a l’hora de gestionar el seu negoci i assessorar els seus clients?
Potser podrien prescindir de tant assessor incompetent i contractar-ne UN que tingui idees noves.
Si voleu saber les xifres exactes del volum que representen “les comissions bancàries” en el total de facturació dels bancs, estem parlant de gairebé un 21% dels seus ingressos (font: Banc d’Espanya)
Aquí us reprodueixo parcialment, la gràfica que explica l’extens informe de Michela Romani sobre l’augment de les comissions bancàries.

Assessorament financer - Informe Grafic comisions bancaries 2007-2011 del banc de espanya

http://www.expansion.com/2012/04/09/empresas/banca/1333958271.html

Us recomano i us animo a fer la seva lectura, us pot ser molt útil conèixer aquesta informació, per valorar el servei del vostre banc i saber si realment us interessa que ells “s’aprofitin” de la seva posició de força i confiança cap els vostres estalvis.
Ja que, a més de fer amb “aquests estalvis” el que els hi rota, sense consultar-nos i invertint-los en operacions de gran risc financer sense escrúpols de cap tipus, a sobre ens cobren unes comissions exagerades, per “despeses i serveis” totalment automatitzats.

No ho dic jo sol, heu de llegir això:

Comissions més cares: així es defensen els bancs davant la caiguda del negoci.
Els ingressos nets per comissions van suposar per a la totalitat de les entitats de dipòsits espanyoles 11.750 milions l’any passat, segons les dades proporcionades pel Banc d’Espanya i relatius a l’activitat domèstica de les entitats. Una xifra que representa fins el 20,6% del marge brut, és a dir, del total dels ingressos de les entitats. Aquest percentatge és el més elevat des que va començar la crisi: cal tornar a 2007 per trobar una dada superior.
Llegir-ne més a:  www.expansion.com