Entrades del Bloc   |  La Banca espanyola abandona la prudència (deguda) envers l’avarícia per recaptar diner i plans d’estalvi.

La Banca espanyola abandona la prudència (deguda) envers l’avarícia per recaptar diner i plans d’estalvi.

Si ets inversor i t’interessa la seguretat dels teus plans d’estalvi, et serà molt útil conèixer “la nova estratègia” de la banca espanyola per aconseguir “dipòsits” financers.

Nou és nou que la banca d’aquest país no va be però la situació se’ls hi  ha complicat cada dia més, fins al punt d’arribar a estratègies que perjudiquen els interessos financers dels seus propis clients amb ofertes d’inversions d’alt risc a curt i mig termini, oferint-los a tothom qui busca plans d’estalvi.

Com assessor financer, una de les meves funcions és assessorar en temes d’inversions de tot tipus, plans d’estalvi, fons d’inversió, plans de pensions i d’altres productes financers; però sempre des de la perspectiva de com afavorir al meu client i donar-li el producte més adient i més segur. Un producte que li doni rendibilitat i el deixi dormir per les nits.

La confiança és “un grau” molt important en aquest tipus de tracte, perquè cal confiar en el teu assessor, saber que t’oferira quelcom bo i segur.

Abans les caixes i els bancs se’n vanagloriaven d’aquest assessorament i confiança, però els temps han canviat i la banca (les caixes han desaparegut) son com una banda de “brokers desesperats” per assolir la seva quota d’inversions a qualsevol preu (no tenen cales es veu).

Algunes practiques voregen la “mala praxis” tot i que “desesperació” és la que ho defineix millor.

Ara be, la pregunta que us heu de fer és: li deixaries els teus estalvis a un “desesperat”? Jo no no t’ho aconsello!

Aquestes estratègies bancaries estan arribant tan lluny, que publicacions tant importants com Expansion.com, ja en parlen sense complexos al seu diari.

Aquí pots llegir un magnific article publicat per Manuel del Pozo el 21 de Març del 2012, a Expansión.com:

Els bancs em volen vendre pagarés com si fossin dipòsits: “És un producte boníssim i super segur. Molt millor que un dipòsit perquè ofereix més rendibilitat. És vostè un privilegiat perquè només l’hi oferim als nostres clients més fidels “. O més imbècils, vaig pensar jo.

Va passar en una sucursal de Bankia, però podria haver estat en qualsevol altra entitat.

Tots els bancs han donat ordre als seus comercials que inundin el mercat de pagarés, igual que van fer fa 3 anys amb les tristament famoses participacions preferents, que van atrapar a un milió d’estalviadors.

És veritat que el pagaré ofereix més rendibilitat que el tradicional dipòsit bancari, però és molt menys líquid i té més riscos, igual que passava amb les preferents.

Els pagarés són títols de renda fixa que fins ara anaven dirigits a clients institucionals, però que han començat a comercialitzar entre el gran públic.

La banca ha col·locat ja 46.000 milions d’euros en pagarés aprofitant l’escassa cultura financera del petit inversor i valent-se del poder que sobre els seus clients tenen els bancs i caixes espanyoles gràcies a la seva immensa xarxa d’oficines.

Els pagarés són més segurs que les participacions preferents, però molt menys que els dipòsits.

Als pagarés, els terminis oscil·len entre els 3 i els 18 mesos, funcionen de forma similar a les Lletres del Tresor, només que en els pagarés el garant és un emissor privat (el banc de torn) i no públic (l’Estat).

El que no expliquen els comercials és que el risc dels pagarés està vinculat al banc emissor, ja que no estan coberts pel Fons de Garantia de Dipòsits, que sí que assegura els dipòsits.

És a dir, que si el banc fallida es pot perdre els diners-com ha passat amb els famosos pagarés de Rumasa, i que l’Estat no es responsabilitzaria dels estalvis.

No n’hi ha prou amb fixar-se en la rendibilitat, sinó que cal conèixer la salut financera del banc o caixa emissors. Els pagarés són menys líquids que els dipòsits.

Si volem recuperar els nostres diners invertits en un dipòsit a termini fix l’únic que hem de fer és notificar a l’entitat i, en tot cas, es perdrien part dels interessos per cancel·lació anticipada, però mai el capital.

Si necessitem els diners invertits en un pagaré abans del seu venciment haurem de vendre en un mercat secundari, que és molt poc líquid, i segurament perdrem els interessos i part del capital.

A bancs i caixes els resulta ara més barat oferir pagarés que dipòsits per captar estalvi.

Els dipòsits que ofereixen un interès per sobre de la mitjana estan penalitzats per la coneguda com a normativa Salgado, que obliga les entitats adherides al Fons de Garantia de Dipòsits a aportar un extra si els seus dipòsits superen un determinat tipus d’interès.

No passa el mateix amb els pagarés, que no tenen limitada la competència en rendibilitat. Per això, estan oferint interessos que superen el 4% anual.

Milers de modestos inversors han patit en els últims anys importants pèrdues en productes que els comercials bancaris els van vendre al seu dia com “super segurs” i que l’únic que els ha provocat són mals de cap.

I no només parlem de preferents o de quotes participatives, sinó que a alguns petits inversors els van arribar a col·locar “productes emesos a Islàndia o bons de Lehman Brothers”.

És veritat que la CNMV ha llançat alertes sobre l’enganyosa comercialització per part dels bancs d’alguns productes, com les preferents, però aquesta tasca és encara clarament insuficient.

Els inversors del carrer han de saber que, habitualment, els empleats de les entitats financeres sempre tenen la temptació de col·locar productes de difícil comprensió i amb importants riscos.

Són productes que a ells els reporten grans comissions i que per als seus bancs són molt més rendibles.

Sàpiga, estimat estalviador, que vostè és el rei perquè és l’amo dels diners, no es fiï i informeu-vos molt bé per evitar ensurts.

www.expansion.com

Un article esclaridor, sobre tot per conèixer les tècniques i estratègies comercials usades pels bancs i “ex-caixes” a l’hora de captar plans d’estalvi com sigui i amb qui sigui.

Està clar que s’ha de seguir el consell que ens dóna el Sr. Del Pozo: “no es fií i informeu-vos molt bé per evitar ensurts”.

Demana informació a assessors financers que no son “comercials bancaris” i assegureu-vos que els vostres plans d’estalvi no son usats per especular o salvar la pell del banc.